EXPOSICIÓ: PASSATGES REBATEJATS DEL POBLET

 INAUGURACIÓ 17 DE JUNY A LES 18:30H

Del 17 al 30 de juny, Exposició: Passatges rebatejats del Poblet.

En el marc de la Festa Major del barri, celebrada l’abril de 2026, la Comissió de Memòria Històrica del Poblet ha organitzat un recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon.

D’aquesta ruta, el Grup de Fotografia de l’Espai Fundació “La Caixa” n’ha deixat testimoni gràfic. Aquesta exposició recull una selecció d’aquestes fotografies, que es podran visitar en dos espais: una meitat de les obres s’exposaran a l’Ateneu i l’altra meitat a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257.

L'exposició es pot visitar en horari d'obertura de l'Ateneu i a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257

Organitza: Espai La Caixa Poblet i Comissió de Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família

INSTITUCIÓ ESCOLAR GAUDÍ

 Aquest any 2026 se celebra l’Any Gaudí, un gran esdeveniment per la ciutat de Barcelona, que em permet poder mirar enrere per a recordar la meva adolescència.

  Era la tardor de l’any 1964, quan realitzava els meus estudis de Batxillerat Superior al Liceu Ramon Llull en horari de tarda i alhora vaig començar a treballar a la Institució Escolar Gaudí (antigues Escoles Parroquials de la Sagrada Família), una llar d’infants situada dins del recinte de la basílica. Aleshores, el seu accés principal era pel carrer Mallorca núm. 401, cantonada amb el carrer Sardenya.

  Aquest petit edifici modernista va ser construït l’any 1909 per l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Era una escola per a educar els fills i les filles dels treballadors del temple, així com pels infants que vivien a prop del nucli veïnal anomenat el Poblet. 

  Uns dies abans de començar el curs escolar, vaig assabentar-me gràcies a uns veïns dels meus avis materns, que es necessitava una mainadera per a una de les aules del parvulari. La meva mare m’acompanyà per a conèixer l’escola. La directora del centre, la Srta. Manolita, ens va rebre al seu despatx. Em va explicar quins eren els aprenentatges i les rutines dels petits de la classe de tres anys. Vaig acceptar aquella feina amb molta il·lusió. La directora també era la mestra dels alumnes grans, ens va ensenyar totes les aules: la dels més petits de tres anys, on estaria amb la Srta. María Ángeles, la dels mitjans a càrrec de la Srta. Antònia i la seva classe, que era la dels grans. Després els alumnes continuaven els seus aprenentatges en les Escoles de Primària del barri.

Curs 1964-1965  alumnes amb les Srtes. M. Ángeles i Isabel

Fons fotogràfic personal I. Busquets

  El sistema pedagògic emprat a l’escola, gairebé des dels inicis, era l’innovador mètode de la pedagoga Maria Montessori (1).

  Em vaig sentir molt impressionada per aquell petit edifici tant singular, assolellat i acollidor. L’exterior envoltat d’arbres amb gran varietat de plantes. Amb sorrals i pèrgoles de ferro (zones  d’ombra) en els que cada grup disposava del  seu espai de joc a l’aire lliure. Al mirar cap al cel es podien contemplar les impressionants torres de la façana del Naixement ja enllestida, com a l’horitzó més proper. De tant en tant, se sentia el soroll dels picapedrers que treballaven en el taller.

1933 set anys després de la mort d’en Gaudí. 

Font Quadern informatiu 2 Basílica Sagrada Família


  La meva curiositat em va conduir a preguntar-li a la directora com es van construir la teulada i les aules d’aquesta escola amb finestres altes i  parets corbes. I ella ens va respondre somrient amb una veu pausada com si ens expliqués un conte: “Antoni Gaudí per a dissenyar la teulada d’aquest edifici, es va inspirar en les formes ondulades de la natura i en les fulles d’alguns arbres com ara la magnòlia. També en les gallines cloques, que amb les seves grans i càlides ales obertes protegeixen als seus pollets que representarien les mestres i els seus alumnes”.

  L’espai interior de l’edifici escolar estava dividit en tres aules, cadascuna amb una porta d’entrada pròpia. Des de la porta ferrada de l’entrada es veia l’escola i el jardí. Sovint, grups de turistes trucaven al timbre, tot pensant que aquella era l’entrada principal de la basílica. A la porta hi havia un petit cartell, escrit en castellà, avisant que l’escola no es podia visitar.


Plànol de les 3 aules de l’escola ubicada al c/ Mallorca, 401

Font arxiu personal Isabel Busquets

  Recordo que a cada aula hi havia una pissarra, que ocupava  una de les parets, perquè la mestra escrivís o dibuixés i els alumnes també, segons les activitats. Els nostres infants disposaven d’unes taules quadrades, d’angles arrodonits, amb les seves cadiretes. Calia ajupir-se quan havies d’ajudar-los a resseguir amb els seus ditets la forma de les lletres i dels números en el paper.  Al costat de la pissarra, hi havia el material montessorià perfectament ordenat en uns contenidors de fusta amb rodetes. També teníem una petita biblioteca amb molts contes il·lustrats i en un racó de l’aula els penjadors a l’altura dels pàrvuls. A cada classe hi havia també una porta per accedir al jardí, on jugava la canalla i on els seus pares s’esperaven quan els venien a recollir.

  L’escola no disposava de servei de menjador i els nens anaven a dinar a casa seva. L’horari de la jornada escolar era de 9 a 12 h i de 15 a 17 h. En acabar la classe, jo continuava els meus estudis de Preuniversitari nocturn a l’Institut Maragall, aleshores situat temporalment al carrer Sant Quintí entre Indústria i Pare Claret, on actualment hi ha l’Institut de Secundària Moisès Broggi (2).

  A l’estiu arribaven per fi les anhelades vacances del quinze de juliol al quinze de setembre. Aquella entranyable experiència a la Institució Escolar Gaudí em va permetre fer els primers passos en el món de l’ensenyament. L’hivern de 1965, el dia 18 de febrer va nevar a Barcelona. Un pare ens va retratar a la plaça. Jo encara recordava la gran nevada del 1962 que ens va deixar aïllats a casa per Nadal.

1965 Les senyoretes Ángeles i Isabel amb alumnes a la Pl. S. Família

Fons fotogràfic personal I. Busquets

 La tardor de l’any 1967 vaig deixar aquella feina que tant m’agradava per poder matricular-me a la Universitat Central de Barcelona.

 Tot revisant els àlbums de fotos dels meus avis paterns, vaig adonar-me uns anys més tard, que hi havia unes imatges del meu pare i del seu germà petit que havien estat alumnes de la Institució Escolar Gaudí el curs 1931-32, quan el director de les escoles parroquials era el Sr. Esteve Margarit Colomines. Després van ser alumnes de l’Escola Sagrada Família del carrer Sardenya 343 on van estudiar fins als catorze anys.

 

1931 El Sr. Esteve amb el col·lectiu d’alumnes de les diferents classes

Fons fotogràfic personal I. Busquets

  La Institució Escolar Gaudí va tancar definitivament a finals dels anys vuitanta. A partir del 2002 es va proposar desmuntar-la i reconstruir-la pedra a pedra al carrer Sardenya núm. 314 cantonada Mallorca, dins del recinte de la Sagrada Família, convertint-se finalment en un petit museu. (3)


          2004 Isabel Busquets en front de les escoles ja ubicades al c/ Sardenya

  Tot i que les escoles van canviar de situació per a facilitar l’acabament de la façana principal de la Glòria, i aquells meravellosos espais enjardinats han desaparegut, l’escola actualment és un edifici històric que es pot visitar. Malgrat els canvis efectuats, encara puc recordar que allí vaig ser molt feliç treballant amb aquelles magnífiques mestres i els nostres infants en un entorn privilegiat i probablement únic al món.

   Isabel Busquets i Corbera

  Juny 2026

 Notes bibliogràfiques

(1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mètode_Montessori

(2) https://agora.xtec.cat/iesmaragall/linstitut/historia/)

(3) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/escoles2.asp

 

V JORNADA DE RECERCA HISTÒRICA DELS BARRIS DE BARCELONA

  El proper 13 de juny se celebrarà la V Jornada de Recerca històrica dels barris de Barcelona, que versarà sobre la Barcelona arquitectònica i urbanística: barris, patrimoni i transformacions de la ciutat.

Aquesta Jornada està organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i amb la col·laboració dels Grups de recerca local de Barcelona.

En el marc la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la Jornada vol donar a conèixer l’aportació de les investigacions dutes a terme per les entitats de recerca dels barris de la ciutat en relació amb l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona: disseny arquitectònic, planejament urbanístic i canvis sobre el paisatge urbà al llarg del temps, el Pla General Metropolità de 1976, edificis, arquitectes, patrimoni (conservat, transformat, perdut), gestió i política o urbanisme reivindicatiu són alguns dels temes que es presentaran a la Jornada.

La Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família, integrada en el col·lectiu de grups de Memòria i Patrimoni de l’Eixample (1), participarà en la taula rodona “Patrimoni i reivindicació” d’acord amb el programa que podeu consultar en aquest enllaç .

Comunicació CMH

Juny 2026

(1) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/05/leixample-recupera-la-seva-memoria.html

L’EIXAMPLE RECUPERA LA SEVA MEMÒRIA

 El districte de l’Eixample és el més densament poblat  de Barcelona, amb prop de 36.000 habitants per quilòmetre quadrat [i], i està format per sis barris.

  El seu origen tal com el coneixem actualment es remunta a l’any 1984, quan el segon consistori democràtic de la postdictadura va dividir la ciutat en deu districtes. Aquesta reorganització administrativa tenia un doble objectiu: preservar, d’una banda, els límits històrics dels antics municipis independents del Pla de Barcelona i, de l’altra, assignar-los noms que mantinguessin viva la seva identitat i vinculació històrica: Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu.

Mapa dels pobles del PLA abans de l'agregació

  Tanmateix, els districtes actuals de Ciutat Vella i l’Eixample ocupen un territori que prové, en gran part, del terme municipal de Barcelona anterior a les agregacions dels Pobles del Pla. Aquest fet els confereix un origen diferenciat respecte de la resta de districtes, sorgits dels antics municipis independents.

  La característica quadrícula que avui defineix bona part de la ciutat és fruit del Pla Cerdà, el «Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona», aprovat l’any 1859. Aquest projecte va néixer amb la voluntat de construir una ciutat més gran, més saludable i pensada al servei de les persones, tot i que amb el pas del temps s’han produït algunes desviacions respecte del seu esperit original.

  Barcelona es va configurar mitjançant la integració dels municipis del Pla entre els anys 1897 i 1921, i això va comportar que graciencs, hortencs, andreuencs, martinencs, santsencs, gervasiencs, sarrianencs i cortsencs passessin de pertànyer a pobles independents a formar part dels nous districtes de la ciutat d’aleshores.

  Però, què passa amb les persones que vivim a l’Eixample? Quina és la nostra identitat col·lectiva com a “eixamplencs”?

  La voluntat de conèixer i reivindicar la història dels barris de l’Eixample ha impulsat la creació de diversos grups de memòria històrica i patrimonial, entre els quals destaquen:

  • Arxiu Històric del Fort Pienc
  • Comissió de Memòria Històrica del Poblet-Sagrada Família
  • Vocalia de Patrimoni Històric i Social de l’Associació Veïns Esquerra de l’Eixample
  • Memòria Històrica de Sant Antoni
  • Vocalia de Memòria Històrica de la Dreta de l’Eixample.

  Cadascun d’aquests grups treballa per recuperar la memòria històrica del seu entorn, vetllar per la preservació del patrimoni més proper, difondre’n el valor i reforçar el sentiment de pertinença com a element de cohesió i benestar per al veïnat.

La coincidència d’objectius ha portat aquests grups a fer un pas endavant i a coordinar esforços, experiències i sinergies. Fruit d’aquesta voluntat compartida, el passat 19 de març es va constituir al Fort Pienc el col·lectiu Grups de Memòria Històrica i Patrimoni de l’Eixample.

La seva creació és una excel·lent notícia per al districte. També ho és poder anunciar que el 13 de juny l’esmentat col·lectiu participarà en la V Jornada de Recerca Històrica als Barris de Barcelona, on presentarà tres ponències pròpies sobre com l’Administració està gestionant la conservació del patrimoni del nostre districte en els casos de Taller Masriera (1882), Palau Marcet (1887) i Unió Cooperativista Barcelonesa (1927).

  A més, el pròxim mes d’octubre el col·lectiu també organitzarà dues rutes guiades, una per la Dreta de l’Eixample i una altra per l’Esquerra de l’Eixample, amb l’objectiu de donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquests barris.  S’informarà oportunament de totes dues activitats.

Mentrestant, fem una crida als nostres respectius veïnats per animar-los a participar activament i a col·laborar amb el grup de memòria històrica del seu barri.

Josep M Sans i Aldomà

CMH El Poblet-Sagrada Família

Maig 2026

[i] El desembre de 2025 el Districte té 279.588 habitants en una superfície de 7,5 Km2. https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/es/estad%C3%ADsticas/yzlntdm2fs 

CRÒNICA DE LA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

  Aquest passat dijous, el Grup d’Història Ramon Vergés va ser l’encarregat de fer la xerrada de primavera al nostre Ateneu, sobre els orígens del Club Esportiu Europa al Poblet.

  En els enllaços que hi ha al final d’aquest article podeu trobar tant la transcripció en vídeo com el ressò que ha tingut l’acte en Línia Directa i en BTV.

  Per la nostra part fer esment que va haver-hi una assistència més que notable, més de cent persones, en la seva majoria simpatitzants del club, encapçalats pel seu President i alguns directius. El tema era d’interès, doncs els ponents -Xavier Vidal i Àngel Garreta- van posar en qüestió diversos aspectes de la història ‘oficial’ del club.

  Aspecte de la sala (foto CMH)

 Com a grup interessat en la història, a la CMH El Poblet - Sagrada Família  valorem la col·laboració que hem tingut amb el Grup Ramon Vergés de forma molt positiva. Som dos petits grups de gent interessada en recuperar el nostre passat local, de barri, de club, que hem estat treballant a la recerca d’algun aspecte dels orígens de l’Europa en el carrer Sicília 290.

  En l’exposició d’ahir també es va fer palesa una de les característiques de la investigació històrica: la ‘suposada’ veritat històrica sempre està sotmesa a contrast, revisió i crítica. És tasca dels historiadors cercar fonts  i testimonis fiables, posar context, plantejar interpretacions alternatives i proposar conclusions fonamentades. Sabent sempre que l’aparició de noves evidències pot canviar el relat que es considerava vàlid.

Xavier Vidal i Àngel Garreta (foto CMH) 

  Ahir els ponents van presentar de forma molt correcta i argumentada perquè consideren que cinc fets que es consideraven cabdals en la història del club, poden ser interpretats de forma diferent, aportant  als annals del club una nova visió, que com succeeix en la tasca d’historiador, obre noves vies d’investigació.

  Com consta ja en la web del Grup Ramon Vergés -en el primer enllaç podeu trobar el detall- el resum dels cinc punts és el següent:

1- Els inicis de l’actual Europa: absorció d’Oriental i Madrid, no pas fusió de Provençal i Madrid. El ‘FC Europa’ no existeix.

2- Legalitzats al carrer Sicília 290, no pas nascuts

3- Els primers colors… desconeguts

4- Rodolf Colell no és el primer president… és el cinquè!

5- Un primer escut que no és ni primer ni escut

Escut que no és escut (foto: GHRV)

  Agraïm al Grup Ramon Vergés la seva exposició i la seva feina.

Josep Lluís Campa

 

ENLLAÇOS CITATS 

Els orígens de l’Europa: cinc elements clau de la història que cal reescriure

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rxD5pF7rNXg

Text: https://ghrv.cat/els-origens-de-leuropa-cinc-elements-clau-de-la-historia-que-cal-reescriure/

Els orígens de l'Europa: xerrada sencera

https://www.youtube.com/watch?v=cMKe8TNwd5Q&t=16s

Línia Directa:

https://liniaxarxa.cat/noticies/surten-llum-origens-desconeguts-club-esportiu-europa/

BTV: La investigació que canvia la història del Club Esportiu Europa

https://beteve.cat/esports/investigacio-canvia-historia-club-esportiu-europa/

 

 

CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

   En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
 Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
  A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

 

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/

PRÒXIMA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

 Dimecres 20 de maig, de 19h a 20:30h, xerrada

“ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

Llegendes, realitats i referents dels primers anys de vida del club escapulat

A càrrec de Xavier Vidal i Àngel Garreta, membres del Grup d'Història Ramon Vergés

   El Club Esportiu Europa es va fundar el 5 de juny de l'any 1907 al bar La Roca, el carrer Sicília 290, al bell mig d'El Poblet. N'estem completament segurs? Per quin motiu l'Europa no competeix oficialment els dos primers anys de vida? Hi ha hagut més presidents de l'entitat dels que es diu que n'ha tingut? Quin perfil personal i laboral tenen els mecenes que van ajudar a ser dels clubs més grans de Catalunya ara fa un segle? Era Gaudí el primer espectador privilegiat dels partits de l'Europa?

  Aquestes i altres preguntes quedaran resoltes (o potser no) per part del Grup d'Història Ramon Vergés, que ha treballat en els darrers anys per rescatar, contextualitzar i posar en ordre informació i documents de les primeres dècades d'existència d'un dels clubs esportius més populars de casa nostra.

  En parlaran dos membres del citat Grup d'Història:

  Xavier Vidal (Barcelona, 1974) és soci i historiador del CE Europa. És l'autor dels llibres "Bàsquet: 100 anys" (2023) i "Estimar l'Europa a través de les seves històries" (2025). 

  Àngel Garreta (A Coruña, 1980) va ser durant 23 anys el responsable de comunicació i xarxes del CE Europa. Autor i director de tres documentals sobre diverses etapes del club: "L'ascens d'una generació: 1993/1994" (2019), "Pioners del Bàsquet" (2022) i "1923: Forjant la història" (2023). 

  Activitat gratuïta i sense reserva prèvia.

  Es recomana arribar 15 minuts abans.

  L’aforament és limitat.

  Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

https://el-poblet-historia.blogspot.com/