Aquest any 2026 se celebra l’Any Gaudí, un gran esdeveniment per la ciutat de Barcelona, que em permet poder mirar enrere per a recordar la meva adolescència.
Era la tardor de l’any 1964, quan realitzava els meus estudis de Batxillerat Superior al Liceu Ramon Llull en horari de tarda i alhora vaig començar a treballar a la Institució Escolar Gaudí (antigues Escoles Parroquials de la Sagrada Família), una llar d’infants situada dins del recinte de la basílica. Aleshores, el seu accés principal era pel carrer Mallorca núm. 401, cantonada amb el carrer Sardenya.
Aquest petit edifici modernista va ser construït l’any 1909 per l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Era una escola per a educar els fills i les filles dels treballadors del temple, així com pels infants que vivien a prop del nucli veïnal anomenat el Poblet.
Uns dies abans de començar el curs escolar, vaig assabentar-me gràcies a uns veïns dels meus avis materns, que es necessitava una mainadera per a una de les aules del parvulari. La meva mare m’acompanyà per a conèixer l’escola. La directora del centre, la Srta. Manolita, ens va rebre al seu despatx. Em va explicar quins eren els aprenentatges i les rutines dels petits de la classe de tres anys. Vaig acceptar aquella feina amb molta il·lusió. La directora també era la mestra dels alumnes grans, ens va ensenyar totes les aules: la dels més petits de tres anys, on estaria amb la Srta. María Ángeles, la dels mitjans a càrrec de la Srta. Antònia i la seva classe, que era la dels grans. Després els alumnes continuaven els seus aprenentatges en les Escoles de Primària del barri.
Curs 1964-1965 alumnes amb les Srtes. M. Ángeles i Isabel
Fons fotogràfic personal I. Busquets
El sistema pedagògic emprat a l’escola, gairebé des dels inicis, era l’innovador mètode de la pedagoga Maria Montessori (1).
Em vaig sentir molt impressionada per aquell petit edifici tant singular, assolellat i acollidor. L’exterior envoltat d’arbres amb gran varietat de plantes. Amb sorrals i pèrgoles de ferro (zones d’ombra) en els que cada grup disposava del seu espai de joc a l’aire lliure. Al mirar cap al cel es podien contemplar les impressionants torres de la façana del Naixement ja enllestida, com a l’horitzó més proper. De tant en tant, se sentia el soroll dels picapedrers que treballaven en el taller.
1933 set anys després de la mort d’en Gaudí.
Font Quadern
informatiu 2 Basílica Sagrada Família
La meva curiositat em va conduir a preguntar-li a la directora com es van construir la teulada i les aules d’aquesta escola amb finestres altes i parets corbes. I ella ens va respondre somrient amb una veu pausada com si ens expliqués un conte: “Antoni Gaudí per a dissenyar la teulada d’aquest edifici, es va inspirar en les formes ondulades de la natura i en les fulles d’alguns arbres com ara la magnòlia. També en les gallines cloques, que amb les seves grans i càlides ales obertes protegeixen als seus pollets que representarien les mestres i els seus alumnes”.
L’espai interior de l’edifici escolar estava dividit en tres aules, cadascuna amb una porta d’entrada pròpia. Des de la porta ferrada de l’entrada es veia l’escola i el jardí. Sovint, grups de turistes trucaven al timbre, tot pensant que aquella era l’entrada principal de la basílica. A la porta hi havia un petit cartell, escrit en castellà, avisant que l’escola no es podia visitar.
Plànol de les 3 aules de l’escola ubicada al c/ Mallorca, 401
Font arxiu personal Isabel Busquets
Recordo que a cada aula hi havia una pissarra, que ocupava una de les parets, perquè la mestra escrivís o dibuixés i els alumnes també, segons les activitats. Els nostres infants disposaven d’unes taules quadrades, d’angles arrodonits, amb les seves cadiretes. Calia ajupir-se quan havies d’ajudar-los a resseguir amb els seus ditets la forma de les lletres i dels números en el paper. Al costat de la pissarra, hi havia el material montessorià perfectament ordenat en uns contenidors de fusta amb rodetes. També teníem una petita biblioteca amb molts contes il·lustrats i en un racó de l’aula els penjadors a l’altura dels pàrvuls. A cada classe hi havia també una porta per accedir al jardí, on jugava la canalla i on els seus pares s’esperaven quan els venien a recollir.
L’escola no disposava de servei de menjador i els nens anaven a dinar a casa seva. L’horari de la jornada escolar era de 9 a 12 h i de 15 a 17 h. En acabar la classe, jo continuava els meus estudis de Preuniversitari nocturn a l’Institut Maragall, aleshores situat temporalment al carrer Sant Quintí entre Indústria i Pare Claret, on actualment hi ha l’Institut de Secundària Moisès Broggi (2).
A l’estiu arribaven per fi les anhelades vacances del quinze de juliol al quinze de setembre. Aquella entranyable experiència a la Institució Escolar Gaudí em va permetre fer els primers passos en el món de l’ensenyament. L’hivern de 1965, el dia 18 de febrer va nevar a Barcelona. Un pare ens va retratar a la plaça. Jo encara recordava la gran nevada del 1962 que ens va deixar aïllats a casa per Nadal.
1965 Les senyoretes Ángeles i Isabel
amb alumnes a la Pl. S. Família
Fons fotogràfic personal I. Busquets
La tardor de l’any 1967 vaig deixar aquella feina que tant m’agradava per poder matricular-me a la Universitat Central de Barcelona.
Tot revisant els àlbums de fotos dels meus avis paterns, vaig adonar-me uns anys més tard, que hi havia unes imatges del meu pare i del seu germà petit que havien estat alumnes de la Institució Escolar Gaudí el curs 1931-32, quan el director de les escoles parroquials era el Sr. Esteve Margarit Colomines. Després van ser alumnes de l’Escola Sagrada Família del carrer Sardenya 343 on van estudiar fins als catorze anys.
1931 El Sr. Esteve amb el col·lectiu d’alumnes de les diferents classes
Fons fotogràfic personal I. Busquets
La Institució Escolar Gaudí va tancar definitivament a finals dels anys vuitanta. A partir del 2002 es va proposar desmuntar-la i reconstruir-la pedra a pedra al carrer Sardenya núm. 314 cantonada Mallorca, dins del recinte de la Sagrada Família, convertint-se finalment en un petit museu. (3)
2004 Isabel Busquets en
front de les escoles ja ubicades al c/ Sardenya Tot i que les escoles van canviar de situació per a facilitar l’acabament de la façana principal de la Glòria, i aquells meravellosos espais enjardinats han desaparegut, l’escola actualment és un edifici històric que es pot visitar. Malgrat els canvis efectuats, encara puc recordar que allí vaig ser molt feliç treballant amb aquelles magnífiques mestres i els nostres infants en un entorn privilegiat i probablement únic al món.
Isabel Busquets i Corbera
Juny 2026
Notes bibliogràfiques
(1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mètode_Montessori
(2) https://agora.xtec.cat/iesmaragall/linstitut/historia/)
(3) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/escoles2.asp
